BWV 67: HALT IM GEDÄCHTNIS JESUM CHRIST

Recorda't de Jesucrist

BWV 67, 6

Friede sei mit euch!

BWV 234, 2

Missa en La M

Glòria

Destinació: Diumenge de Quasimodo (Primer després de Pasqua).

Composició: 1724. 

Dispositiu: A, T, B i cor. Trompa, fauta travessera, dos oboès d'amore, corda i b.c.  

Durada: 14'44.

Text: Autor desconegut, que inclou al seu llibret (núm.1) un verset (2,8) de la II Carta de Sant Pau a Timoteu; la primera estrofa de Erschienen ist der herrlich Tag de Nikolaus Herman (1560) per al núm. 4; la salutació de Jesús als seus deixebles (Jn. 20, 19) per al núm. 6, i la primera estrofa de Du Friedefürst, Herr Jesu Christ de Jakob Ebert (1610) per a concloure.

S’anomenava Quasimodo al diumenge que seguia a la festa de Pasqua, per al qual el catàleg conserva dues cantates, la BWV 42 i aquesta, que va ser estrenada el 16 d'abril de 1724. L'habitual anonimat dels autors de llibrets en el primer any de Bach a Leipzig s'obre a la possibilitat, proposta per Friedrich Smend, que el seu autor fos en aquest cas el mateix Bach. Tot en ell està dominat pels successos de la resurrecció, d’acord amb la narració evangèlica, sobre els quals reflexiona alternant sobre la vacil·lació temorosa i la confiança, fins a trobar la solució en la pau de Jesús (núm. 6). A partir d'aquests elements dramàtics Bach construeix, segons el parer d’A. Dürr, una de les seves més grandioses i originals cantates. El pla de l'obra respon a un esquema simètric, l'eix del qual és el núm. 4, el coral de Pasqua, flanquejat per dos recitatius (núms. 3 i 5), dues àries (núms. 2 i 6) i en els extrems situa dues intervencions del cor: 

 

cor-ària-recitatiu-CORAL-recitatiu-ària-coral 

 

També el cor inicial presenta en els seus diversos elements inicials una complexa simetria, l'explicació de la qual requeriria l'auxili de la partitura. Entrant en la seva descripció, la introducció orquestral presenta en la trompeta un tema des d'una llarga nota tenuta, que s'obre en un acord trencat, amb el qual intervindrà inicialment el cor; la llarga nota tenuta es refereix a l'imperatiu Halt im Gedächtnis (mantingueu en la memòria, recordeu-vos);  la seva continuació, la seva apòdosi té un aire de frase de coral. Un segon tema es refereix a la resurrecció amb les paraules der Auferstanden ist von donin Toten (que ha ressuscitat d'entre els morts) i sobre la síl·laba (aufer)stand desenvolupa en corxeres un tema sinuós, però de gran impuls ascendent d'acord  amb el sentit de el text, que en recórrer tota una octava es desploma en cantar von donin Toten (d'entre els morts). Tots dos temes estan pensats per coexistir i superposar un a l'altre, i així aparellats són tractats a manera de doble fuga.

 

L’ària de tenor, núm. 2, presenta una sorprenent ostentació del que Bach és capaç d'aconseguir desenvolupant un tema que tot ho envaeix; des del començament del ritormello en el breu espai de dos compassos ha predeterminat genèticament el que musicalment ha de passar. Té aquest tema un característic gir ascendent, que recollirà el tenor, i expressa la idea de resurrecció, ja que canta el text Mein Jesus ist erstanden (el meu Jesús ha ressucitat); en entrar la veu aquest gir ascendent i conjunt s’agrupa i en un sol compàs entra en estreta imitació fins a cinc vegades. Però immediatament s'entretalla en un autèntic boquetus (significa literalment singlot, i així es denominava des de l'Edat Mitjana aquest cant entretallat) en cantar was schreckt//mich noch (Què m'espanta encara?). Va acompanyat de la corda i el continu amb l'oboè d'amore, que generalment es comporta duplicant a l'violí I, especialment en les freqüents irrupcions de l'arrencada del ritornello

 

Dos breus recitatius en secco de tenor, núm. 3, i contralt, núm. 5, que abunden en comentaris sobre la condició de lluita i triomf de la resurrecció de Jesús i la seva projecció en la vida del cristià, emmarquen el coral central, eix de l'obra, núm 4. Els instruments doblen a les veus correlativament: trompeta, flauta, oboè I i violí I al soprano; oboè i violí II al contralt; la viola al tenor, i el continu al baix. El seu ritme ternari és expressió simbòlica de l'alegria. 

 

El núm.  6, que Bach anomena simplement ària, té una participació intensa de les tres veus de soprano, contralt i tenor i un intens diàleg amb el baix. El text té a la vista l'escena que relata l'evangeli, en què els deixebles estaven reunits amb les portes i finestres tancades per por dels jueus després dels successos de la crucifixió i mort de Jesús, que s'apareix enmig d'ells saludant amb “La pau sigui amb vosaltres”, que el baix repeteix fins a quatre vegades. Perquè aquesta veu, una vegada més va a ser la Vox Christi, la veu de Crist. Dos mòduls bàsics s’alternen per desenvolupar el quadre: un agitadíssima intervenció de la corda, que descriu la por dels reunits, és ampliada per les veus superiors del cor; però, en fort contrast, tot es calma per donar pas a la veu de Jesús, que en compàs ternari i aureolat d'una figura rítmica plàcidament balancejant de flauta i oboès ressalta l'ambient de quietud. Per tres vegades es repeteix aquesta alternativa; a la quarta, en diàleg de baix amb el cor aquest es rendeix a la salutació de Jesús, que ho reitera i ja no és replicat. Degudament parodiat, és a dir, adaptat, seria utilitzat en el Glòria de la Missa en La major, BWV 234

 

Conclou el coral amb la melodia de Du Friedefürst, Herr Jesu  Christ, que recull Bartholomäus Gesius (1601), la primera frase de la qual és idèntica a un altre cèlebre himne de la Reforma, adaptació de la cançó profana Innsbruck, ich muss dich lassen, (Innsbruck, t'haig de deixar), en el qual es canviava la  paraula Innsbruck per O Welt (Oh món).

  • facebook-square
  • Twitter Square
  • youtube-square
  • instagram

AlmaMATER, 2019