BWV 17: WER DANK OPFERT, DER PREISET MICH

Qui em mostra gratitud, em glorifica

BWV 17, 1

Wer dank opfert, der preiset mich

BWV 236, 6

Missa en Sol M

Cum Sancto Spiritu

Destinació: Diumenge 14 després de la Trinitat.

Composició: 1726. 

Dispositiu:  S, A, T, B i cor.  Dos oboès d'amore, corda i b.c.

Durada: 19'00.

Text: El seu autor és Christoph Helm, que el 1726 publica en Rudolstadt una col·lecció de textos de cantates, entre els quals es troba aquest i que inclou dues cites bíbliques, els salms 50, 23 i 19, 25 (núms. 1 i 4), i l’estrofa 3 de Nun lob, mein Seel, donin Herren de Johann Gramann per acabar.

Aquesta pertany a un grup de cantates compostes per al temps després de la Trinitat, que han trigat a ser datades correctament, de forma que Friedrich Smend o Schmieder en la primera edició de catàleg (BWV) les  situaven al 1732 o poc més tard. Són aquestes les BWV 39, 88, 187, 45, 102 i 17 compostes per als diumenges 1, 5, 7, 8, 10 i 14 respectivament després de la Trinitat.  Per a aquest últim se'ns han transmès, a més, les BWV 25 i 78, les dues cronològicament anteriors a la que ens ocupa.  

 

També l'autor del text ha figurat molt de temps com a anònim, com es pot veure en els treballs de Ludwig Finscher, A. Dürr o Werner Neumann, qui suggeria a M. von Ziegler. El 1977 Walter Blankenburg proposava al Cantor i Pastor Christoph Helm (†1748) com a autor no només d'aquest grup de cantates del temps de la Trinitat, a les quals caldria afegir la BWV 43 composta per l'Ascensió del mateix any, 1726, sinó també del llibret de les disset cantates que durant aquest any, entre febrer i setembre, va interpretar Bach a Leipzig i que van ser compostes pel seu cosí Johann Ludwig Bach, al servei de la cort de Meiningen. La col·lecció de textos en què es basen les cantates dels dos cosins va ser reeditada a Rudolstadt a principis d'aquest mateix any amb el títol Textos devots per als diumenges i dies de festa sobre els evangelis ordinaris, amb determinats textos de l'Antic i Nou Testament,  per al servei de la capella de la cort del príncep de Schrwartz-burg a Rudolstadt. Hans Joachim Schulze proposa el 1999 al mateix duc Emst Ludwig de Meiningen com a autor dels textos. 

 

Els textos d'aquest autor responen a un esquema en què se succeeixen cita bíblica, recitatiu i ària, tenint aquí a la vista el miracle de Jesús, en el qual, dels leprosos guarits només un samarità torna per donar-li les gràcies. Aquesta cantata està disposada en dues parts, la qual cosa podria comportar que cadascuna d'elles emmarqués el sermó a manera de preludi i postludi de gran brevetat, ja que la durada total ronda els divuit minuts. Va ser estrenada el 22 de setembre de 1726. 

 

El cor inicial és introduït amb una simfonia instrumental de vint-i-vuit compassos que es fon amb el motet coral, al què acompanya i s'emmarca. Aquest es presenta en forma fugada amb un tractament molt específic per la frase der preiset mich (el qui em glorifica) d'una densa polifonia en vocalitzacions de totes les veus, que ressalta la idea de multitudinària i gairebé enfebrada manifestació. Aquest número és el que serveix de base per a Cum Sancto Spiritu de la Missa en Sol Major BWV 236.

Un recitatiu de contralt, núm. 2, introdueix l'ària de contralt, núm. 3, recolzat per dues parts de violí i continu en un concertant a quatre. El text és distribuït en tres seccions unides pel ritornello, que condueix la música a través de tonalitats relatives (Mi major, Si major, Do sostingut major i Mi major) i és l'autèntic principi d’unitat. També en trobar-se en la tercera secció amb la paraula preisen (lloar) torna a destacar-la amb una vocalització.

 

S’obre la segona part amb un recitatiu narratiu del tenor, núm. 4, com si fos evangelista, de Lc. 17, 15-16. El tenor, acompanyat de tota la corda, es fa càrrec també de la segona ària, núm. 5. Les paraules clau Dank (agraïment, acció de gràcies) i Lob (lloança) són destacades per una vocalització, com ho havia estat prèviament en el recitatiu. Un altre recitatiu secco de baix aboca al coral final, que canta la melodia de Nun lob, mein Seel, den Herren, coneguda des del segle XV i incorporada a l’ús religiós de la reforma luterana per Hans Kugelmann (1540).

  • facebook-square
  • Twitter Square
  • youtube-square
  • instagram

AlmaMATER, 2019