BWV 72: ALLES NUR NACH GOTTES WILLEN

Tot d’acord amb la voluntat divina

BWV 72, 1

Alles nur nach Gottes willen

BWV 235, 2

Missa en Sol m

Glòria

Destinació: Diumenge 3r. després de l’Epifania. 

Composició: 1726. 

Dispositiu:  S, A, B i cor.  Dos oboès, corda i b.c.

Durada: 18'10.

Text: De Salomo Franck, que el publica en la col·leció de textos de cantates Evangelisches Andachsts-Opffer (1715). Per a concloure utilitza la l’estrofa primera de l’himne Was mein Gott will, das g’scheb allzeit del marcgravi Albrecht de Brandemburg.

Aquesta és la tercera cronològicament de les quatre cantates per a aquest diumenge tercer després d’Epifania (la coneguda entre nosaltres com la Festa de Reis), les BWV 73, 111, 72 i 156. L'evangeli del dia narrava la curació d'un leprós i la del criat d'un centurió, d'on S. Franck dedueix i exhorta a la  conformitat amb la voluntat de Déu, tema en què incidirian els anònims llibretistes de les altres dues cantates.  També a cantata BWV 12, atribuït el seu text amb certa possibilitat al mateix Franck (per aquells anys al servei com Bach del duc de Weimar en funcions de secretari) es conclou amb un coral de molt semblant temàtica: Was Gott thut, đas ist  ohlgetan (El que Déu fa, està ben fet). Tot i publicat el llibret el 1715, Bach no el faria servir fins al 1726, any en què va ser estrenada la cantata el 27 de gener.  

 

En el facsímil de la col·lecció de textos, a la qual pertany el llibret, es qualifica el primer número d'ària, el que semblava postular un solista, però Bach ho encomana al cor amb l'orquestra en un gran concertant. Consta d'una introducció orquestral, que proporciona el material temàtic del cor i es fon amb ell. Aquest ritornello es caracteritza per una voluntariosa percussió de ràpides semicorxeres en els violins, subratllades inicialment per dos enèrgics acords. Ja des de l'inici es defineix un procediment, que serà reiteratiu en tot el moviment: la repetició de la base harmònica sobre una nota-pedal, que d'entrada cobreix vuit compassos. La primera secció del cor s'obre amb el material del ritornello. Ara es pot posar text al capdavant del ritornello i comprendre el que instruments estaven cantant sense paraules, ja que tant els dos acords com la vocalització diuen el mateix, alles (tot), de manera que, per a expressar la totalitat, la vocalització utilitza en imitació i en estret vint-i-sis semicorxeres.  La secció intermèdia, introduïda per una ràfega abreujada de ritornello, és més pausada i acompanyada per l'orquestra amb els dos acords inicials. L'acomodació a la voluntat de Déu que implica la resposta del creient és expressada en la seva dualitat de voluntats per un cànon a l'onzena, entre el soprano, la veu de dalt que proposa, i el baix, la més arran de terra, la humana, que accepta.  La tercera secció torna a reprendre la primera, després d'enfosquir-se per l’amuntegament en semicorxeres de les quatre veus amb el tema inicial cantant la paraula Gewölk (núvols negres). Aquest primer número será la base per al Gloria de la Missa en Sol menor BWV 235.

 

Recitatiu, Arioso ed Aria és l'epígraf de la partitura per als núms. 2 i 3 del llibret. Els tres primers versos són cantats pel contralt en recitatiu, que s'enmarca plàcidament sobre la paraula seľger (joiós), i es retorça sobre Webe (dolor). Els versos que segueixen, amb una forma litànica, són cantats en arioso encapçalats per motius molt semblants entre si i emparentats directament amb el també repetit de l'arrencada de l'ària de baix de BWV 73, destinada així mateix a aquest diumenge;  tot per tornar al recitatiu amb els dos últims versos que conclouen en obert sobre la dominant, per donar pas directament a l'ària, Vivace, núm.  3, acompanyat ara el contralt per dos violins, que juntament amb el continu desenvolupen una autèntica fuga. Aquesta segueix impertorbable el seu camí i sobre ella la veu, aliena a tot el que passa al seu voltant, va cantant el seu text sense relació temàtica amb la part instrumental, repetint fins a cinc vegades el seu propi tema excepte en els dos últims versos, que operen a manera de secció central, i es completarà una disposició ternària com un a modo de da capo;  una sobtada suspensió sobre un acord de setena disminuïda en cadència trencada amb la paraula lassen (deixar) dóna pas a la coda, que obre la veu amb una llarga nota tinguda en la paraula Allem (tot), amb valor de rodona;  aquesta figura musical es denomina en alemany (eine) Ganze, literalment: una total.  Un ampli postludi de quinze compassos instrumentals tanca la interessant peça.  

 

El recitatiu de baix, núm.  4, arrenca amb una estranya relació de tritó respecte a la conclusió de l'ària, relació dura que potser motivi la presència en el text de paraules com Kreuz (creu), Leiden (sofriments), Not (necessitat), Kreuzesband (lligadures de  la creu).  Els tres últims versos fan al·lusió a les paraules del centurió de l'evangeli del dia a Jesús, i que en la literatura polifònicoreligiosa va donar lloc a innombrables motets coneguts per les seves paraules en llatí Domine, non sum dignus (Senyor, no sóc digne).  

 

L'ària, núm.  5, és un concertant de veu, oboè i corda, amb una gran intervenció instrumental, que, després de setze compassos de ritornello i escoltar el tema inicial, torna a fer-ho sentir complet. Recomença el discurs recolzant-se en un motiu sincopat, que havia aparegut en el ritornello semiocult en la viola i amb el que sobre la paraula Kreuz dibuixa quiásticamente la creu (Do, Re, Fa, Mi, Re).  Una ulterior secció desenvolupa temàtica sota l'ombrívola llum de la manera menor (parla de Bekümmernisse, tribulacions), allargant en nota tinguda les paraules still (tranquil·lament) i Rub (descans), per, tornant al modus major, concloure el text amb una  sensació convençudament afirmativa, que té com a ressò l'audició, una altra vegada completa del ritornello, arrodonida per una coda plagal, el protagonisme de la qual assumeix ara la veu.  El coral a capella, duplicat el soprano pels oboès i violí I, i les altres veus per la corda de tessitura respectiva, conclou la cantata. La melodia és de Claude de Sermisy.

  • facebook-square
  • Twitter Square
  • youtube-square
  • instagram

AlmaMATER, 2019