BWV 187: ES WARTET ALLES AUF DICH

Tots ells esperen de tu

BWV 187, 1

Es wartet alles auf dich

BWV 235, 6

Missa en Sol m

Cum Sancto Spiritu

BWV 187, 3

Du Herr, du krönst allein das Jahr mit deinem Gut

BWV 235, 4

Missa en Sol m

Domine Fili unigenite

BWV 187, 4

Darum sollt ihr nicht sorgen noch sagen

BWV 235, 3

Missa en Sol m

Gratias agimus

BWV 187, 5

Gott versorget alles Leben

BWV 235, 5

Missa en Sol m

Qui tollis i Quoniam

Destinació: Diumenge 7è. després de la Trinitat.

Composició: 1726. 

Dispositiu:  S, A, B i cor.  Dos oboès, corda i b.c.

Durada: 24'20.

Text: D’autor anònim, que ha utilitzat el Salm 104 (27-28) per al núm. 1, l’evangeli de Mateu (6, 31-32) per al núm. 4, i les estrofes 4 i 6 de l’himne Singen wir aus Herzensgrund de Hans Vogel (1563) per al coral final.

Aquesta és la quarta de les cantates conservades per al diumenge setè després de la Trinitat. El text anònim està en una molt directa vinculació amb l'evangeli del dia, la multiplicació dels pans (Mc. 8, 1-9).  La primera part canta a Déu com a proveïdor de tot aliment; la segona, com és freqüent, es dirigeix ​​als fidels, per tal d'extreure'n conseqüències i lliçons de les idees proposades en la primera i desenvolupades en el sermó que s'havia intercalat. Va ser estrenada el 4 d'agost de 1726. 

 

El catàleg de Bach recull un grup de cantates (BWV 170, 187, 4, 102, 17), compostes el 1726, que presenten una afinitat amb les de sa cosí Johann Ludwig Bach. Una afinitat que sens dubte es deu al fet que aquest any en l'espai de temps que va de febrer a setembre va interpretar amb els seus Tomaner disset cantates compostes per J. Ludwig i al fet que va utilitzar a les cantates esmentades textos del mateix llibretista, que Walter Blakenburg ha identificat el 1977 com Christoph Helm, Cantor de la cort de Rudolstadt, que mantenia una activa òpera.  

 

El resultat devia ser molt del gust de Bach, ja que la tornarà a utilitzar, convenientment parodiada i corregida per a la Missa en Sol menor, BWV 235, en la qual el cor inicial es convertiria en el Cum Sancto Spiritu on prescindeix de la  introducció orquestral, que no tindria sentit en una obra que estava concloent i en marxa en el moment d'abordar el text; de les àries, el núm. 3 seria el Domine Fili unigenite, el núm. 4, el Gratias agimus, el núm. 5 el Qui tollis i Quoniam, aquestes ampliades respecte a l'original com es pot veure al comentari de l'obra.  

 

Del cor inicial diu Alfred Dürr que ens presenta a Bach al cim de la seva mestria, i Friedrich Smend en la mateixa línia observa que 'per apreciar degudamente l’increïble mestratge de Bach  en aquesta peça, cal comparar-la amb els cors de BWV 21, Ich Hatte viel Bekümmernis, una obra aquesta de l'època de Weimar, d'un Bach que no havia fet els trenta anys, però realment esplèndida'. En ambdues el text és presentat segons principi motetístic (cada secció del text amb material musical propi), moment en el qual Smend adverteix certes diferències, ja que en la BWV 21 «els temes estan menys desenvolupats i s'uneixen els uns als altres en forma més lleugera. A la nostra cantata, però, entrellaça Bach tot el material musical en una peça de forma tancada, superant així les composicions mestres de semblant estil de la primera època de Leipzig». 

 

Divideix el text en dues grans seccions amb repetició resumida de la primera, conformant així una estructura ternària. Amb això garanteix així la lògica del discurs i ho articula, la unitat està garantida pel material instrumental, que es presenta, es desenvolupa i s'introdueix per totes les escletxes de l'edifici vocal. El ritornello és d'àmplies proporcions (vint-i-vuit compassos de 4/4), i donarà pas al primer bloc del cor, que canta el primer dels versets del salm, Es wartet alles auf dich i vocalitza alles, que es planteja amb la tècnica de bicinium imitatiu, per a ser posteriorment desenvolupat. Un interludi una mica més breu, divuit compassos, però substancialment ampli dóna la necessitat d’una cesura i respir, per presentar el segon bloc amb el verset següent, Wenn du Ihnen gibest… És una fuga, el tema de la qual està impregnat de retórica musical: el salt d'octava del cap del tema expressa una acitud de desinterès, de generositat;  immediatament, el tema desenvolupa una carrera de semicorxeres sobre la paraula sammlen (reunir, recollir).  El contramotiu que completa el text presenta altres dos figuralismes: un interval de quarta augmentada ascendent que resta suspesa per un silenci sobre la paraula auftust (obres la mà) i una gran vocalització de quatre compassos de 4/4 sobre gesättiget (saciats). Hi ha qui entra en anàlisi a consideracions numèriques, que constato (relata refero) sense entrar en la qüestió: les set notes repetides del cap del tema són al·lusió als set pans que van ser multiplicats; la vocalització de vint-i-quatre notes que segueix expressaria la sobreabundància de la generositat divina sobretot en la línia analítica que ha vist en la secció anterior referències als quatre mil homes que es van beneficiar de la multiplicació. També s'ha especulat sobre el sentit interrogatiu de determinada cadència el sentit de reunió que té la fuga de la segona secció, i la figuració d’allò sobrant en les semicorxeres. Un interludi de divuit compassos de ritornello divideix la fuga en dues parts. Tot conclou amb una posició resumida de la primera secció.  

 

El recitatiu secco de baix, núm. 2, amb una característica vocalizació sobre Rund der Welt (l'orbe terraqüi), dóna pas a una ària de contralt núm. 3, acompanyat de la corda (el violí I duplicat per l'oboè) i to relatiu de Si bemoll major, en què A. Dürr troba traces de la brillantor haendeliana, mentre canta a Déu com a sustentador de la vida amb un tema que té una mica caràcter de dansa. Presenta una disposició ternària, sense que la tercera sigui una literal repetició da capo de la primera, per més que conclogui amb els divuit compassos de ritornello inicials. La retòrica musical bachiana està present per mitjà de vocalitzacions tan característiques com el du krönst (tu corones) del primer vers, que omple la primera secció; l'alegre vessar-se de la abundància, träufet, vocalitza alegres peus dàctils, i alles (tot) és, com sempre, una repetida carrera de fins a vint notes.  

 

La segona part de la cantata s'obre, com és típic de les cantates de 1726 amb text de l'esmentat Ch. Helm, amb una cita bíblica, del Nou Testament més concretament, que no arriba a ser musicada en forma d'ària estricta, i Bach el designa simplement com basso solo, ja que són paraules que l'evangelista posa en llavis de Jesús, i són cantades, per tant, per la Vox Christi, el baix, acompanyat per la corda a l'uníson i el continu.  

 

En l'ària núm. 5 el soprano dialoga amb l'oboè, recolzats ambdós el continu. El caràcter reposat, amable, optimista i fins festiu d’àmplia melodia de començament es torna més nerviós, amb un cert aire de dansa en cantar la frase weichet, ihr Sorgen (disipeu-vos, preocupacions), que es transforma en Un poco allegro en compàs de 3/8, conformant una segona secció.  Conclou amb una versió lleugerament variada del ritornello.

 

El recitatiu de soprano, núm. 6, recolzat per tota la corda declama un text conclusiu de tipus parenètic. Només resta entonar el coral final, la melodia del qual és l'adaptació d'un altre de Nadal anterior a la Reforma, de títol en llatí In natale Domini i en alemany Dona Christus geboren war, que es difon entre els Germans Bohemis (1544) i es publica a Frankfurt del Main (1589). Es cantava com a acció de gràcies després de dinar.

  • facebook-square
  • Twitter Square
  • youtube-square
  • instagram

AlmaMATER, 2019