MISSA EN LA MAJOR · BWV 234

Composició: abans de 1738 

Dispositiu: S-A-T-B i cor. Dues flautes, corda i continu.

Durada: 31’38”

Text: Kyrie i Gloria de l’Ordinarium Missae.

Kyrie (Cor)

Gloria (Cor)

Domine Deus (Baix)

Quitollis peccata mundi (Soprano)

Quoniam tu solus sanctus (Contralt)

Cum Sancto Spiritu (Cor)

Fou editada en data relativament tan primerenca com 1818 per l’editor Simrock amb Georg Pölchau (un dels grans transmissors del patrimoni bachià) com a revisor, donant-li el següent títol: Missa / à 4 Voci / due flauti, due violini, viola ed organo / di / Giov. Seb. Bach. / No I / Dopo Partitura autografs dell’ autore. Ja abans l’alumne de Bach Johann Philipp Kimberger incorpora el seu Christe al tractat de composició Die Kunst des reinen Satzes, en el qual pretenia posar per escrit la doctrina del seu mestre. 

El núm. 1, el Kyrie, és una de les 24 peces de les quals els investigadors no han trobat antecedents. Conserva la disposició en tres parts, que postula la triple invocació del text i tradicional des dels primers temps de la polifonia, herència del cant gregorià. Difereix de la Missa en Fa major BWV 233 en l’estil adoptat, ja que aquella era escrita en l’anomenat estil greu o antic, mentre que BWV 234 és plena de l’essència del concertant. La primera secció, Kyrie eleison, presenta un protagonisme del ritornello orquestral, amb característics puntets, que va aglutinant i donant coherència a les ràfegues del cor; les alternatives en eco de forte i piano són molt pròpies del gust barroc pel contrast. El cor intervé amb tendència a l’homofonia, pronunciant el text en acords i arribarà a contagiar-se dels girs puntejats de l’orquestra. La segona secció, Christe, crea un cert ambient tens: sobre unes notes llargues i tingudes de l’orquestra i el continu van entrant en forma imitativa les veus des del greu a l’agut, i fins i tot les flautes, que havien callat, participen com a quinta entrada en aquesta sèrie successiva d’imitacions, assolint la zona més aguda de la tessitura, que no podria aconseguir la veu. És la súplica, que des del fons de l’ànima, des de la inseguretat íntima, es va fent clamor i crit que pretén arribar al cel. La tercera secció recobra l’aire, es fa viva en compàs de 3/8 i desenvolupa una fuga, de nou amb la flauta com a quinta veu del complex polifònic; un recurs freqüent en els anys de 1730.

El núm. 2, Gloria in excelsis, procedeix de BWV 67, 6. No es pot parlar de simple paròdia, és a dir, poc més que l’adaptació d’un text a una música preexistent, ja que Bach realitzà una profunda reelaboració de l’original. En aquesta és un diàleg entre el cor i el baix, que encarna una vegada més la veu de Jesús dirigint la paraula als seus deixebles, quan se’ls apareix després de la resurrecció: ‘La pau sigui amb vosaltres’. La introducció orquestral descriu la brillantor, el fulgor, la flamarada de l’aparició de Jesús, i s’asserena, perquè parla Jesús, que en la música de Bach ho fa assossegadament. Sobre la intervenció orquestral, de la qual es queda només amb la seva brillantor i esplendor, Bach incrusta per al Gloria un cor a 4 veus i les intervencions originals del baix són repartides entre contralt, baix i tenor, conformant seccions que canten tot el text: Gloria in excelsis Deo (cor) · Et in terra pax hominibus (contralt) · Laudamus te, benedicimus te (cor) · Adoramus te (baix) · Glorificamus te, laudamus te, benedicimus te (cor) · Adoramus te (tenor) · Glorificamus te, laudamus te, benedicimus te, adoramus te, gratias agimus tibi propter magnam gloria tuam (cor).

L’ària de baix, núm. 3, Domine Deus, és el tercer dels fragments, l’antecedent del qual, si en va tenir, no ha pogut ser localitzat. En les quatre misses, després de la grandiosa irrupció inicial en el Gloria, és el baix qui canta, en aquest cas amb una intervenció plena de dramatisme. Va acompanyat pel violí sol i el continu. Les tres invocacions de què consta, (Domine Deus, rex…, Domine Fili Unigenite…, Domine Deus, Agnus Dei…) van produint altres tantes seccions lligades pel ritornello, que tanca l’obra amb els sis compassos que l’han obert. 

El núm. 4, Qui tollis peccata mundi, és un ària de soprano que procedeix de BWV 179, 5, en la qual anava recolzat per dos oboès da caccia i continu. Aquí és reelaborada la part de soprano i la instrumentació, ja que els instruments acompanyants són dues flautes travesseres en diàleg, mentre la part del continu és assumida per un fals baix de violins i viola a l’uníson, en pausats i insistents cops, que només abandonen per a recolzar la figuració de les flautes. Aquesta absència de baix real, els denominats en italià bassetti i en alemany bassetchen, són utilitzats per Bach amb efectes expressius i de retòrica musical (BWV 105, 46, o l’ària de Aus Liebe de la Matthäus). Aquí expressa la súplica, sense volum ni pes, del creient que cerca elevar-se a Déu. D’acord amb el text, presenta tres seccions ben marcades, la intermèdia, més insistent, amb dos membres. El ritornello intervé definint els límits de les seccions.

El Quoniam tu solus Sanctum, núm. 5, és un ària de contralt procedent de BWV 79, 2 després d’una seriosa transformació que afecta no només el solista instrumental (flauta o oboè en el model; violins i viola a l’uníson en la missa), sinó també el mateix material temàtic des del mateix començament vocal i instrumental. L’uníson del ritornello és transportat una octava baixa, de manera que queda a l’altura per la qual discorria el bassetto del número anterior. L’estructura és ternària amb una lliure reexposició.

El cor final, Cum Sancto Spiritu, procedeix de BWV 136, 1: els tres compassos inicials en compàs 4/4 són escrits per a la missa, elimina la trompa, les flautes substitueixen els oboès d’amore, i els mateixos dissenys i plantejaments són reelaborats. Rera la solemne entrada, el soprano en compàs 12/8 i vivace proposa el tema i després d’un agitat i jubilós aleteig de l’orquestra és tractat fuguísticament: la corda i el continu tendeixen a recolzar a les veus de tessitura respectiva, i les flautes, a l’uníson, a traçar ràpids arabescs escalístics.

  • facebook-square
  • Twitter Square
  • youtube-square
  • instagram

AlmaMATER, 2019