Projecte artístic de comunicació

Die Gesandten (els ambaixadors)

Hans Holbein ‘el jove’ (1533)

El quadre és triplement important, per les seves ressonàncies històriques, per la seva riquesa simbòlica i per la seva excel·lència plàstica, i inclou un rar objecte en primer pla que va ser quelcom misteriós durant molt temps. Al segle XX, un historiador de l’art, J. Baltrušaitis, va descobrir que la forma que ocupa el primer pla de la pintura és el que se’n diu freqüentment os de sèpia, és de fet una anamorfosi, és a dir, un objecte tridimensional que ha patit una deformació per poder ser representat en forma bidimensional. L’objecte ocult és un crani humà: aquesta pintura és el que s’anomena una ‘Vanitas’, molt freqüent al Barroc.

Al prestatge inferior apareixen objectes que representen allò terrenal: un globus terraqüi, un llibre d’aritmètica. una esquadra, que manté obert el llibre d’aritmètica, un llaüt, amb una corda trencada, un llibre d'himnes luterans i un compàs. El llibre d’aritmètica és obert per la pàgina que comença per la paraula ‘Dividirt’, doble sentit de divisió matemàtica però també de divisió o desharmonia, tant a l'Església com en el terreny polític, la qual cosa es presenta com una de les claus del quadre. En efecte, els escrits de Georges de Selve es fan ressò de les seves inquietuds davant la divisió que sofreix l'Església, la Reforma luterana, però també davant la creació de l'Església anglicana, al mateix país on es va pintar el quadre. El llaüt presenta una de les cordes trencada, cosa que possiblement simbolitza, com el buit en l'estoig de les flautes, el període de confusió que l'Església viu en aquesta època, una harmonia perduda. El cantoral d’himnes luterans representat és el Geystlich Gesank-Buchleyn, de Johann Walter, un llibre d'himnes sagrats (1524) obert per dues pàgines concretes que no són consecutives en l'obra original. La de l'esquerra mostra la traducció del primer versicle de l'himne ‘Veni sancte Spiritus’, de Luter, i la de la dreta la introducció a la Versió abreujada dels Deu Manaments, del mateix Luter. Al fons, s'endevina un compàs (en anglès, divider), que torna a fer referència a la divisió del llibre d'aritmètica.

Al prestatge superior, que parla de les coses del cel, apareix una esfera celeste, diversos rellotges de sol, un dels quals està regulat per a una data, l'11 o 15 d’abril, tot i que és impossible concretar-la. Però l'11 d'abril era el Divendres Sant d'aquell any i podria ser un vincle simbòlic entre el crucifix i el llibre d’himnes. Un llibre: Aetatis SVAE 25 (Té 25 anys, edat de G. de Selve) i un instrument astronòmic medieval, el Torquetum.

A més d'aquests objectes, apareix un crucifix a la cantonada superior esquerra que es veu tot i la gran cortina de vellut verd que cobreix el fons.

Però quin és el significat ocult del quadre? Un ambaixador representa el poder polític, l'altre el poder de l'Església. Els objectes de les prestatgeries el poder de les ciències. Però com a contrast a tant materialisme apareix un crani que ens parla de la vanitat humana: l'important a la terra, la mort ho desfà.

Tots aquests elements presents a l’obra fan que pel seu simbolisme i invitació a la recerca ⏤de la qual també Bach era gran amant⏤ hagi estat triada per representar gràficament el caràcter d’aquestes Misses Luteranes, com a projecte artístic de comunicació, a través dels cartells, programes de mà, flyers, etc. 

D’altra banda, el Quadrivium, representat en tots aquests elements simbòlics de l’obra, ens permet apropar-nos, relacionar i fer una contribució des d’alguna altra disciplina científica i/o artística que ajudi a conèixer i aprofundir en els projectes musicals que presentem, tal i com és la nostra vocació. Música i Matemàtiques. El mateix Bach va accedir a ingressar a la Sozietät der Musicalischen, el propòsit de la qual era investigar la relació entre aquestes dues arts.

Ja els pitagòrics van dividir la ciència Matemàtica en quatre seccions: Aritmètica, Geometria, Astronomia i Música, l'essència del coneixement. Aristòtil ens diu sobre la relació que trobaven els pitagòrics entre matemàtica i música: ‘Com que els pitagòrics veien que les propietats i les relacions de l'harmonia musical estan determinades pels números i que totes les coses estan també conformades segons els números i que aquests són el primer en tota la naturalesa, van pensar que les relacions dels nombres són les relacions de totes les coses i que el cel sencer és harmonia i nombre’.

La música estava considerada una part de les matemàtiques. I totes dues comparteixen propietats, com el fet que són llenguatges universals, llenguatges abstractes (amb les seves pròpies notacions i que no poden ser compresos pels no iniciats), la teoria d'ones (juga un paper prioritari en la percepció de la música i aquesta teoria es pot analitzar matemàticament) i el que és més important: busquen la bellesa. Tant els músics com els matemàtics purs busquen la bellesa a través de les seves creacions.

  • facebook-square
  • Twitter Square
  • youtube-square
  • instagram

AlmaMATER, 2019